Cada any, el 27 de març, tot el món s’uneix per celebrar l’art, la creativitat i l’expressió que encarna el teatre. Aquest dia, conegut com el Dia Mundial del Teatre, és una oportunitat per reflexionar sobre la importància del teatre a les nostres vides ia la societat en general.
El teatre és una forma d’art antiga que ha perdurat al llarg dels segles i s’ha transformat i s’adapta a mesura que canvien les cultures i les societats. Des de les tragèdies gregues fins a les comèdies modernes, el teatre ha estat un mirall de la condició humana, explorant temes universals com ara l’amor, la pèrdua, l’ambició i la redempció.
Una de les característiques més fascinants del teatre és la seva capacitat per unir les persones. Ja sigui que estiguem en un teatre local gaudint d’una obra d’aficionats o en un prestigiós escenari que presencia una producció professional, el teatre ens connecta a tots en un moment compartit d’emoció i sorpresa. L’experiència de seure a la foscor, envoltat de desconeguts però units per una història comuna, és veritablement màgica.
El Dia Mundial del Teatre és també un recordatori de la importància de donar suport als artistes i professionals del teatre a tot el món. Des dels actors i els directors fins als dissenyadors d’escenografia i els tècnics d’il·luminació, el teatre és un esforç col·laboratiu que requereix el talent i la dedicació de moltes persones. És crucial reconèixer el valor del treball d’aquests individus i assegurar-nos que tinguin les oportunitats i recursos necessaris per continuar creant i compartint les seves històries amb el món.
A més de ser una forma d’entreteniment, el teatre també té un paper important en l’educació i el desenvolupament personal. La participació en produccions teatrals pot ajudar a millorar les habilitats de comunicació, la confiança en un mateix i l’empatia. A més, el teatre pot ser una eina poderosa per abordar problemes socials i promoure el canvi. A través d’obres que exploren temes com ara la justícia social, la diversitat i la inclusió, el teatre pot inspirar converses significatives i fomentar la reflexió crítica sobre el món que ens envolta.
Al Dia Mundial del Teatre, és important recordar que el teatre és viu i vibrant a tot arreu, des dels grans escenaris de Broadway fins als teatres de barri i les sales d’estar on es fan lectures de guions improvisades. Cada actuació, gran o petita, contribueix a la rica i diversa tradició teatral de la humanitat.
Així que aquest 27 de març, prenem un moment per celebrar el teatre en totes les formes i manifestacions. Ja sigui que estiguem actuant a l’escenari, aplaudint des de l’audiència o simplement gaudint d’una obra a la comoditat de casa nostra, participem en aquesta celebració global de la màgia de les arts escèniques. Perquè en un món ple de caos i de divisió, el teatre ens recorda la nostra humanitat compartida i ens ofereix l’esperança d’un món més unit i compassiu.
Samuel Vidal. Actor, director i contista.
Missatge del Dia Mundial del Teatre 2024
A càrrec de Jon Fosse
Cada persona és única i, alhora, com totes les altres. L’aparença, es pot veure, és cert, però també hi ha alguna cosa dins de cada persona que li pertany, que la fa única. Podem anomenar-lo ànima o esperit, o bé, podríem no posar-hi paraules, simplement deixar que hi sigui.
Al mateix temps que som diferents, també som iguals. Les persones de tot el món som fonamentalment iguals, sense importar quina llengua parlem, quin color de pell o de cabell tinguem.
Potser això és una mena de paradoxa: que som completament iguals i diferents alhora. Potser una persona és paradoxal en la seva connexió entre el cos i l’esperit, entre allò terrenal i tangible i allò que transcendeix els límits materials i terrenals.
L’art, el bon art, aconsegueix a la seva manera i de forma fabulosa reunir allò absolutament únic amb allò universal. Ens permet entendre la diferència entre allò estrany i allò universal. En fer-ho, l’art transcendeix les fronteres dels llenguatges i els límits geogràfics. Reuneix no només les qualitats individuals, sinó també les característiques d’un grup de persones, per exemple, les nacions.
L’art no s’expressa provocant que tot sigui igual; per contra, ens mostra les nostres diferències, allò que és aliè o estrany. Tot bon art conté precisament això: una cosa estranya, una cosa que no podem comprendre completament i que, tanmateix, entenem de certa manera. Conté allò enigmàtic, una cosa que ens fascina i per tant ens porta més enllà dels nostres límits i així crea la transcendència que tot art ha de contenir ia la qual conduir-nos.
No se m’acut una millor manera d’unir els oposats. És exactament l’enfocament invers al dels conflictes violents que veiem sovint al món, que alimenten la temptació destructiva d’aniquilar tot allò estrany, tot allò únic i diferent, comunament utilitzant els invents més inhumans que la tecnologia ha posat a la nostra disposició. Hi ha terrorisme en aquest món. Hi ha guerra, ja que la gent té un costat animal que el porta a veure allò estrany com una amenaça a la seva pròpia existència, en lloc de veure el fascinant enigma que això representa.
I aleshores l’única cosa, com és de diferent universalment comprensible, desapareix. Deixant enrere una semblança col·lectiva on tot allò diferent és una amenaça que ha de ser eradicada. El que veiem des de fora, es veu com a desigualtat; per exemple, les religions o ideologies polítiques es converteixen en una cosa que ha de ser derrotada i destruïda.
La guerra és la batalla contra allò que jeu en el més profund de cadascun de nosaltres: l’únic. I és una batalla contra tot art, contra l’essència més íntima de tot art.
He parlat de l’art en general, no de l’art teatral en particular, això és perquè tot bon art, en el fons, gira al voltant del mateix: prendre allò singular i específic per fer-ho universal. Articula en la seva expressió artística allò únic amb allò universal: no eliminant allò singular, sinó emfatitzant-ho; deixant que allò estrany i allò desconegut brilli clarament.
És tan simple com que la guerra i l’art són oposats, que la guerra i la pau són oposats.
L’art és pau.