Eivissa, coneguda per la seva vibrant vida nocturna i les seves boniques platges, també acull un conjunt de fars històrics que han guiat els navegants al llarg dels segles. Aquests fars no són només punts de referència crucials per a la navegació, sinó que també formen part del patrimoni cultural i arquitectònic de l’illa. A continuació, explorem els fars més importants d’Eivissa, la història i la funció.
Far de Botafoc
El Far de Botafoc, situat a la punta nord-est d’Eivissa, va ser inaugurat el 1861. El seu nom prové de l’illot de Botafoc, on es troba. Aquest far és un dels més emblemàtics de l´illa i ha estat testimoni del creixement del port d´Eivissa al llarg dels anys. El Far de Botafoc juga un paper vital a la seguretat marítima, guiant els vaixells cap al port d’Eivissa. La seva llum arriba a una distància de 19 milles nàutiques, assegurant que els navegants puguin orientar-se adequadament fins i tot en condicions de poca visibilitat.
Far de Punta Grossa
Inaugurat el 1870, el Far de Punta Grossa està ubicat en una posició aïllada i de difícil accés al nord-est de l’illa. Originalment, la seva construcció es va enfrontar a nombrosos desafiaments a causa de la topografia escarpada del terreny. Tot i el seu aïllament, el Far de Punta Grossa ha estat crucial per guiar els vaixells que s’acosten a les perilloses costes rocoses del nord-est d’Eivissa. Tot i que va ser desactivat el 1916 i reemplaçat pel Far de Moscarter, la seva estructura continua sent un punt d’interès històric.
Far de Moscarter
El Far de Moscarter, el més alt de les Illes Balears, va ser construït el 1978. És a prop de Portinatx, al nord de l’illa, i destaca per la seva alçada de 52 metres i el seu disseny modern amb franges blanques i negres. Se situa sobre un penya-segat a 41 metres sobre el mar. Aquest far, amb una llum visible a 24 milles nàutiques, és essencial per a la navegació a la costa nord dEivissa. Ajuda a prevenir accidents marítims en una zona coneguda pels seus corrents i vents forts.
Far de Tagomago
El Far de Tagomago es troba a l’illot de Tagomago, a l’est d’Eivissa. Va ser inaugurat el 1914 i el seu disseny inclou una torre cilíndrica blanca amb una llanterna vermella. El far és fonamental per a la navegació al canal que separa Eivissa de Tagomago, una ruta freqüentment utilitzada per embarcacions que transiten entre Eivissa i Mallorca.
Far de Sa Conillera
El Far de Sa Conillera, ubicat en aquest illot a l’oest d’Eivissa, va començar a funcionar el 1857. Va ser el segon far construït a Eivissa i Formentera i, a diferència de l’anterior, la torre se situa al centre d’un edifici amb forma circular on es trobaven els habitatges del faroner i el seu ajudant. Sa Conillera forma part de les Reserves Naturals des Vedrà, Es Vedranell i els illots de Ponent i només s’hi pot accedir amb permís especial de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear o en alguna de les excursions organitzades per aquesta. Sa Conillera és imprescindible a totes les postes de sol de la zona de la badia de Portmany.
Far de Es Vedrá
Sabies que a Es Vedrá hi havia un far? Es tracta d’un dels més desconeguts a causa de la seva situació a la cara nord de l’illot des Vedrà. Inaugurat en una altra part de l’illa el 1927,** va ser reconstruït el 1959 després d’una tempesta** i, des de llavors, manté la seva ubicació actual. És, a més, un dels més sobris i petits, però el seu espectacular enclavament el fa veritablement atractiu. Es Vedrá constitueix en si mateixa una reserva natural amb endemismes tant de flora com de fauna amb alguna subespècie exclusiva com, per exemple, la varietat veranera de la sargantana pitiüsa i una subespècie de cargol.
Far de Savinar
També conegut com el Far dels Pirates, el Far de Savinar està situat al sud-oest de l’illa, a prop de la torre de vigilància del mateix nom. Va ser construït el 1971 i és famós per les vistes panoràmiques del mar i l’illa des Vedrà. El Far de Savinar és fonamental per guiar els vaixells al llarg de la costa sud-oest d’Eivissa, una zona coneguda pels penya-segats abruptes i aigües turbulentes. La seva llum és visible a una distància de 18 milles nàutiques.