El cicle «Al barri, feminisme a diari», impulsat per Emprendada Feminista i acollit per la Biblioteca de Ses Figueretes, va tancar el curs amb una xerrada especial dedicada a un tema tan necessari com poc explorat: el dol, la seva politització i la reapropiació que n’han fet els feminismes i el moviment LGTBIQ+.
En aquesta darrera sessió es va reflexionar sobre la figura històrica de les ploraneres, aquestes dones contractades per plorar als funerals. Lluny de ser un vestigi del passat, es va reivindicar el paper com a símbol d’un dolor col·lectiu, encarnat, expressat amb llibertat. A través del diàleg amb Víctor Ramírez Tur i altres veus de l’activisme, es va abordar com des de les dissidències sexuals i de gènere el duel es converteix en una eina política i comunitària.
Plorar en grup, acompanyar-se en el dolor, permetre’ns sentir la pèrdua sense presses ni silencis imposats. Així es resignifica el dol des de les pràctiques feministes i queer: com un acte de resistència davant del mandat neoliberal de seguir endavant, de no molestar, de no mostrar-se vulnerable.
Durant la xerrada es van compartir exemples de com aquestes comunitats han generat els seus propis rituals de comiat, memòria, amor en temps difícils. Es va parlar del dol en contextos marcats per l’estigma, la violència o l’absència de reconeixement institucional: des de les víctimes del VIH fins a les persones trans assassinades, passant per les absències més íntimes que també mereixen espai i cura.
Les ploraneres d’avui no són només les que ploren, sinó també les que sostenen el dolor de les altres, les que creen espais de memòria col·lectiva, les que es neguen a oblidar. En un món que margina el patiment, reapropiar-nos del plor és, també, una manera de guarir, de resistir i d’estimar.
Aquesta darrera sessió va ser un tancament carregat d’emoció, paraules càlides i escolta mútua. Però, com es va dir a la mateixa xerrada, no va ser un comiat, sinó un ritual de continuïtat. Perquè mentre hi hagi vincles, duels compartits i memòria viva, sempre hi haurà un lloc per continuar reunint-nos, pensant-nos i, sí, també plorant junts.
