UNA MICA D’HISTÒRIA: ENCAIX DE BOIXETS.

Aquesta tècnica ha estat utilitzada per generacions per crear peces úniques, des de decoracions per a la llar fins a peces de vestir. En col·laboració amb Francisco Cordero de Patrones 2000 des del passat mes de febrer, una vegada cada quinze dies de 18 ha 20 h, la biblioteca s’omple de puntaires que mantenen viu l’art de l’encaix de boixets.

L’encaix de boixets és originari de l’Europa mediterrània i es remunta al segle XV. La tècnica es va estendre ràpidament per tot el món i ha evolucionat al llarg dels anys, donant lloc a diferents estils i dissenys regionals. En la forma més bàsica, l’encaix de boixets es fa teixint un fil a través d’un patró de passadors, creant un disseny que té una gran varietat de formes i textures.

L’encaix de boixets es realitza amb una eina anomenada “bolillo”, que és una petita vara de fusta, ivori o os amb una bola en un extrem i una punta cònica a l’altre.

El fil s’enrotlla al voltant dels boixets i s’entrellaça per crear patrons i dissenys intricats.

Un dels desafiaments més grans de fer puntes de coixí a mà és tenir la paciència necessària i l’habilitat per crear el patró Les puntades poden resultar extremadament petites i delicades, cosa que requereix de molta precisió i habilitat manual. Per aquesta raó, l’encaix de boixets està altament valorat al món de l’artesania i es considera un veritable art.

L’encaix de boixets es pot utilitzar per a una àmplia gamma de projectes. Des dels ornaments de taula, les vores de tovallons i els adorns de vestits fins a les cortines, les cambreres i els cobrellits, són només alguns exemples en què es pot utilitzar l’encaix de boixets.

Qualsevol persona amb experiència i habilitat a la tècnica pot produir productes impressionants i bonics que serien l’enveja del món.

Inicialment, l’encaix de boixets es va fer a partir d’una sola peça de fil que s’embolicava al voltant dels passadors i s’entrellaçava per crear el patró desitjat. Amb el temps, la tècnica es va desenvolupar per incloure múltiples passadors i patrons més complexos.

Al segle XVIII, les fàbriques de puntes van començar a produir puntes de màquina, però les puntes de boixets fets a mà seguien sent molt populars.

Al segle XIX, l’encaix de boixets es va convertir en una forma d’art veritable i la naturalesa delicada i precisa de la tècnica va fer que es convertís en una competència d’habilitats a tot el món. Les dones passaven hores, sovint en grups, teixint encaix, i la tècnica s’ensenyava a les nenes des d’una edat primerenca.

L’encaix de boixets va continuar sent popular fins a finals del segle XIX, quan la moda va canviar i els patrons més senzills de puntes de filferro van guanyar popularitat. Tot i això, la tècnica va sobreviure i avui dia s’usa com una passatemps per a molts amants de l’artesania.

Compartir: